Descobriu el màgic i llegendari estany de Montcortès, fent un passeig amb família pel Pla de Corts

Descobriu el màgic i llegendari Estany de Montcortès,fent un passeig amb família pel Pla de Corts.

El caminar és per als nens una oportunitat de descobrir la naturalesa. Els nens necessiten embrutar-se les mans amb fang, sentir els ocells, veure i olorar flors, tocar les ovelles, investigar, observar, córrer a l’aire lliure, … Aquesta connexió real amb la natura, al Pla de Corts ho trobaran i es sentiran els millors exploradors del món.

Excursió en família a l'estany de MontcortèsL’itinerari que us recomano és ideal per ells, ja que es passa per prats on pasturen vaques, cavalls i ovelles,…. És una ruta plena de llegendes que impregnen de màgia la seva excursió.

L’estany de Montcortès

L'estany de Montsortès en plena floració. Activitats en família

 

L’estany de Montcortès és tota una descoberta pels més petits de la casa. Encara més quan s’assabenten que es tracta d’un dels pocs estanys del país d’origen càrstic, no glacial. Això vol dir que les seves aigües provenen d’una font interna, subterrània, com en el cas de Banyoles i el dels Nerets de Basturs. I és l’únic dels tres de Catalunya que es troba situat a 1065 m d’altitud.

La llegenda de l’estany de Montcortès.

És un estany tan màgic que l’estany de Montcortès està envoltat de diverses llegendes:

“Conta la llegenda que sota les aigües, d’una profunditat insondable, hi ha l’antiga ciutat de Pallars. Déu va castigar els seus habitants enfonsant el poble sota les aigües, per no haver-lo acollit quan ell anava pel món disfressat de captaire. Només es va salvar una dona que pastava, l’única que li va donar una mica de pa. Conten que algunes nits la dona apareix vora l’estany al punt de la mitjanit fugint amb la pastera al cap.

Una altra llegenda conta que un dia d’hivern el comte del Pallars caçava pel Pla de Corts. Perseguia un isard damunt l’estany gelat quan de cop es va trencar el gel, i comte i cavall es van enfonsar. L’home va invocar la Mare de Déu de Gerri, per qui tenia molta devoció, li va prometre una donació de terres si el treia de l’estany. El comte en va sortir sa i estalvi. Un cop a fora de perill, va exclamar: “Aigua passada, Mare de Déu enganyada”. I a l’acte es va quedar cec. Llavors, l’home es penedí sincerament i demanà perdó a la Verge, disposat a complir la promesa. Uns dies més tard, va signar l’escriptura de donació de la muntanya de Pentina a la mare de Déu, en un poblet poc més amunt de Gerri, que des d’aleshores (en memòria de l’escriptura o del Comte portarà el nom de El Comte).”

Els Màrtir Sants o Sants Innocents de Peramea.

Aquest recorregut de poc més de sis quilòmetres comença a Peramea, una antiga vila closa medieval que conserva la torre dels Colomers i a la part més alta del poble l’església de Sant Cristòfol i la Roca del Castell. A l’església es guarden les relíquies dels Màrtirs Sants o Sants Innocents.

“Segons la tradició, l’urna guarda les relíquies de les criatures innocents assassinades per Herodes, quan aquest dèspota perseguia el Nen Jesús. Es veneren un cop a l’any, el 28 de desembre, festa dels Innocents.

A Peramea conten que les relíquies van ser descobertes a Terra Santa pel comte de Pallars, que hi havia anat per les Croades, i després, a la tornada de la guerra les va donar al poble. A Peracalç, en canvi, asseguren que els ossos van ser descoberts a la muntanya de Sant Aventí per un toro de casa Baro, que cada dia se n’anava a esgarrapar la terra als caps d’un turonet.

Una altra llegenda satírica, molt popular a la comarca, confirma l’origen pallarès de les relíquies. Conten que un any de sequera ambdós pobles es van aplegar per demanar pluja. Després de resar i de posar en remull les relíquies, la gent es va quedar a dinar vora l’estany. Els salta-roques de Peracalç es van adonar que s’havien descuidat del vinagre per amanir l’enciam. Un d’ells va lamentar”Qui sap què donaria per un porró de vinagre”. Els enveiosos de Peramea ho van sentir i els van oferir un porró de vinagre a canvi que ells els donessin les relíquies. I així ho van fer sense pensar-s’ho gaire”.

 

Segons fonts orals de Peracalç, el que semblava un bon tracte per als de Peramea, no ho era tant. Els de Peracalç sembla que es van treure “el mort de sobre”, mai més ben dit, ja que cada dia li havien de fer llum amb oli, i era molt car mantenir-ho en els temps que corrien.

Peramea: Bé Cultural d’interés Nacional.

La vila closa de Peramea

 

El carrer Major restaurat, i el carrer de Sant Cristòfol o carrer del Mig, conserven els porxos que emmarquen les edificacions de pedra amb acabats de fusta. A la plaça es pot veure l’abeurador, el safareig i una font. Al seu costat es conserva un gran om declarat Arbre Monumental.

Peramea fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1985 pel seu valor històric.

L’era d’Ortega és la seu del grup cultural Lo Vent de Port, punt d’informació i agrobotiga, i des d’on s’ofereixen visites guiades. L’Era és un exemple d’arquitectura tradicional i d’unitat de producció agrícola-ramadera unifamiliar.

L’itinerari: Peramea- estany de Montcortès

Font de Sant Cristòfol Peramea

Des de Peramea agafem el camí de l’itinerari històric pel Pla de Corts per l’única carretera del poble fins a trobar, a mà esquerra, una pista amb un senyal que indica les característiques del recorregut fins a l’estany. En deu minuts arribem a la font de Sant Cristòfol, amb una vista a la serra de Peracalç (també anomenada serra de la Geganta Adormida). Seguint la pista, uns 45 minuts després, arribem a la creu de terme.

Creu de terme de Peramea

 

El camí continua fins a la carretera asfaltada, que seguim fins a trobar el camí de Corscastell, poble al qual arribem després d’ aproximadament 1 hora i 20 minuts de caminada. Sortim del poble per un camí estret que a poc a poc va guanyant altura en direcció Montcortès a través de rouredes. Quan portem unes dues hores de ruta arribarem al poble de Montcortès i tot seguit a l’estany del mateix nom. Un cop a la vora de l’aigua podem fer una volta per l’entorn de l’estany i veure aus com l’ànec collverd, l’àguila pescadora, la becuda, escoltar el cant de les granotes o gaudir de la presència de més de 20 tipus diferents d’espiadimonis i libèl·lules.

Aquestes llegendes han estat recollides pel Pep Coll (2010). Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà. DeParís edicions.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *