La fundació de Casa Leonardo ve directament relacionada amb el gran moviment constructiu de les centrals hidroelèctriques que va tenir lloc a la capçalera del riu Flamisell a començaments del segle XX.

Aquesta efervescència laboral suposà l’arribada a la Vall d’un gran contingent de gent vinguda de terres properes i llunyanes, en busca de feina. Mentre uns treballaven en l’obra, d’altres subministraven aliments i materials a les colònies de gent establerta a la Central de Cabdella o iniciaven el seu negoci d’hostatgeria.

Aquest és el cas particular del meu avi, Leonardo Vidal, que juntament amb el seu cunyat, Josep Gallart, vingueren de la població de Gerri de la Sal per construir-hi una posada i una botiga d’ultramarins. Mentre un s’encarregava del subministrament d’aliments a les colònies, l’altre engegava l’hostal.

Diferents circumstàncies van fer que el meu avi es quedés amb el negoci i va ser ell qui el gestionà, juntament amb la meva àvia, Maria Rollan.

A la mort del meu avi, la meva àvia continuà el negoci familiar fins l’any 1977, en què es va jubilar i es van tancar les portes de la botiga d’ultramarins i de l’hostatgeria.

Aquestes van romandre tancades fins l’any 2001 quan vaig decidir tornar al poble que m’havia vist créixer i reobrir les portes de casa, primer amb el cafè-bar (el 14 de juliol de 2001) i posteriorment amb la casa rural (l´1 de novembre del 2001).